Primavera àrab? hivern, hivern

Corre un rumor que assegura que la primavera àrab pot degenerar en un hivern de la llibertat. Les revolucions dels joves, suposadament impulsades de manera espontània via Twitter i Facebook, deixen un paisatge sense lideratges clars, on l'islamisme radical troba menys resistències i l'odi sectari es pot desfermar contra les minories d'altres credos. Vejam què passa per Nadal. Perquè el Nadal és la tradicional festa dels cristians, i determinats fonamentalismes volen fer-ne tradició d'atemptar contra ells. Atenció a Iraq i Egipte.
Rowan Williams, arquebisbe anglicà de Canterbury, ha reclamat que es faci alguna cosa per posar-hi remei aquest desembre a la Cambra dels Lords. Dominique Mamberti, respresentant del Vaticà davant de l'OSCE, ha proposat fa un parell de setmanes que s'instauri un dia internacional contra la discriminació i persecució dels cristians. Als diaris catalans, tot això no arriba a notícia. És només un rumor.
Com recorda Fraser Nelson a The Daily Telegraph, és curiós que en aquells països alguns vegin com forana una religió, el cristianisme, que és netament oriental. Què és el Nadal, sinó la celebració d'un naixement d'un fill de mare jueva, que va ser adorat per tres savis procedents de Pèrsia (Iran), i que quan era ben petit va trobar refugi a Egipte fugint d'una persecució romana?

Malgrat aquests rumors de mal digerir, que tingueu Bon Nadal!