Un pou inesgotable de rumorologia és la vida privada dels personatges públics. La curiositat fa al poble especialment receptiu a tot el safareig sobre les celebritats. El problema del poble, però, és que no té accès directe ni coneix testimonis directes d'aquesta privacitat. Què fa? a manca d'informació, interpretació: el poble acaba
creant fets interpretant allò que veu.
La cosa ve dels romans. Juli Cèsar va divorciar-se de Pompeia perquè va córrer el rumor que li havia estat infidel, extrem que ell mateix no es va creure mai. Davant els que l'acusaven d'haver estat injust amb la seva dona, el mandatari romà va respondre: "la dona de Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar". Almenys, això és el que diu
Plutarc que Juli Cèsar va dir.
De vegades són rumors de generació espontània. Però en ocasions, alguns se serveixen de detalls de l'aparença dels personatges públics per escampar rumors destructius.
Posem un cas ja conegut: el de la falsament suposada afició a la beguda de Pasqual Maragall, president de la Generalitat. La falsedat de la dita està contrastada des de fa anys; també corren rumors sobre el possible origen de la mentida, però no s'ha reconegut mai obertament. El periodista Josep Tordera
insinuava: "algun editor-impressor barceloní podria explicar qui li va encarregar imprimir uns fulls en què apareixia el dibuix d'un Maragall begut, agafat a un fanal i amb una ampolla a la mà". Pilar Rahola apuntava
directament a un partit.
Fos quin fos el seu origen, seria descabellat pensar que el rumor es recolzava sobre determinats trets de la seva fesomia i sobre la seva forma d'expressar les idees?
Que el rumor va arribar a tenir molta força ho demostra el fet que Artur Mas va haver de retractar-se d'unes afirmacions en les quals no es deia res de presumpte alcoholisme de Maragall, però ho podia donar a entendre. En concret, Mas havia dit
el 19 de juliol de 2003, que Maragall patia un
delirium tremens, com una forma d'expressar que aquest últim no sabia el què es deia. L'endemà mateix, l'actual president de la Generalitat,
segons recull La Vanguardia, "dijo que su voluntad había sido poner de manifiesto lo exageradas que eran las críticas que recibía de su rival, sin tener en cuenta la “literalidad de diccionario” de sus palabras. “En cualquier caso –dijo Mas–, quiero decir que esas palabras fueron manifiestamente injustas, alejadas de la realidad y que requieren una disculpa por mi parte, porque son ofensivas y ese no es mi estilo ni tampoco ha sido nunca el estilo de CiU.”
Al febrer de 2004, el president de Múrcia Ramon Luis Valcárcel va acusar Maragall de borratxo (
després va demanar disculpes). El mateix Maragall va presentar una querella contra el programa
La linterna de la COPE,
per injúries sobre el mateix tema.
Aquesta mena de rumors, un cop instal·lats, són com el Guadiana: s'amaguen i tornen. Si no, que li preguntin al president de Mèxic, Felipe Calderón. L'any 2006, el periodista Federico Arreola
va inventar-se el rumor, afirmant en un programa de ràdio que Calderón "no podía controlar su problema con el alcohol". El febrer de 2011, arran d'un ressorgiment del rumor, el secretari particular de Calderón, Roberto Gil Zuarth, va haver d'emetre un comunicat per refutar-lo. Llegiu-lo,
no té pèrdua. Es titula:
El ritmo de actividades del Presidente de la
República es la mejor expresión de su buen estado de salud, de su fortaleza
física y entereza.
