L'artista tatuador era un tal Ryan Fitzgerald, i la seva ex era Rossie Brovent . El cas va convertir-se en notícia perquè, segons sembla, la damnificada havia presentat una demanda per valor de 100.000 dòlars. El diari barceloní no feia altra cosa que recuperar una informació que circulava per Internet el dia abans, i publicat el mateix 29 per The Sun (Londres) amb tota mena de detalls. El tabloid recollia el relat anguniós de la pobra Rossie: "She said: "He tricked me by drinking a bottle of cheap wine with me and doing tequila shots before I signed it and got the tattoo". "Actually I was passed out for most of the time, and woke up to this horrible image on my back". Un tal Michael Kindt n'extreia ensenyaments útils per a les relacions humanes: "Moral of the story? Never cheat on a tattoo artist".
La història és rodona, i la imatge representa una prova irrefutable: es veu clarament una esquena, i el tatuatge és tant realista que sembla despendre tuf.
Però el que desprèn tuf és la veracitat mateixa de la història. És massa coincidència que la mateixa esquena aparegués en un blog el 16 de setembre de 2010, com "el pitjor tatuatge del dia"?
D'altra banda, segons David Emery, no existeix cap artista de tatuatges a Dayton que respongui al nom de Ryan Fitzgerald. Tampoc s'ha registrat un cas similar als jutjats de Dayton. I no es coneix ningú que respongui al nom de Rossie Brovent.
Un bon resum del cas el feia Daily Mail, competidor de The Sun, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada